Signes i llenguatge: una parada universal

Aquest signe es va fer mitjançant MyCustomSign.com. "Hold Up" significa aturar -se o esperar, però aquest signe en particular fa la importància de la senyalització normalitzada.

Conduint per les carreteres sense asfaltar de Guatemala Youslow el cotxe cap avall quan us acosteu a una intersecció amb un gran octàgon vermell amb lletres blanques. "Alto", aconsella el signe i ho compleixes. Hores després passeu per Mèxic on arribeu a un encreuament similar; Us atureu i mireu un altre octagon vermell. "Pare", proclama aquest. Sense qüestionar -vos, desaccelereu -vos i espereu educadament que els cotxes us passin davant.

Potser coneixeu el significat de Alto i Pare. De fet, quan se’ls presenta un octàgon vermell de qualsevol tipus, s’aturarà immediatament. Els signes, la forma més bàsica de comunicació, poden ser confusos i enganyosos, però els signes de parada han estat gairebé completament universalitzats a tot el món desenvolupat i motoritzat. El rètol a sobre amb humor aconsella als conductors que "aguantin" a la vorera, aquest terme sovint escoltat en l'anglès i l'anglès no estàndard. Tot i així, fins i tot si mai no heu escoltat la frase abans, gairebé segur que el seu significat correcte. Inferències i instàncies com aquestes són habituals a l’hora de conduir en altres països. Si bé les lleis de trànsit sovint estan menys regulades a Amèrica Llatina, quan es troben amb un signe en blanc i negre amb una fletxa que apuntava a la dreta, pocs conductors s’afanyarien a girar a l’esquerra si coneixen o no els termes “una via” o “transito”. Els conductors han de passar una prova que mostri el seu coneixement de la senyalització, però més sovint són les formes i colors familiars que guien una decisió de conducció.

Aquest signe d’aturada en un angoixa d’un motor de cavalls mostra com són realment els signes d’aturada transparents. La paraula del signe no és tan necessària com la forma i el color.

Els signes de trànsit solen ser molt ideogràfics. Els ideògrafs són símbols que representen una idea, com ara una parada d’octàgon vermell o un triangle que diu que “pot haver -hi cotxes que es fusionen amb el carril, així que deixa pas”. Representen una idea que es pot transmetre de manera ràpida i eficaç, com aquests dos signes de rendiment en què la paraula real és menys important que la forma i el color.

CEDA: un signe de rendiment espanyol.

Un signe de rendiment anglès.

Passant un rètol groc amb una estranya criatura de quatre potes en negre, sabeu tenir precaució perquè aquesta criatura pot sortir a la carretera. Aquesta és la bellesa i la importància d’un signe ben dissenyat: la capacitat de dir tot el que cal dir, fins i tot si no podeu entendre les paraules. Es tractava de conceptes com aquests que s’utilitzaven per desenvolupar les primeres formes d’escriptura abans que les paraules s’escriguessin en alfabets fonètics.

Fins i tot si no us adoneu que aquesta criatura peluda és un teixó,
Ara esteu alerta per qualsevol animal que pugui sortir a la carretera.

Els cuneiformes i els jeroglífics van començar com a imatges simples, però com a un llenguatge escrit va evolucionar, també ho va fer la necessitat de dir coses més complexes. Això es va aconseguir mitjançant el desenvolupament d’ideògrafs. Mentre que el símbol com una mà es trobava una vegada per la imatge de formigó d'una mà, des de llavors ha crescut a ser més abstracte; A mesura que avançaven les formes escrites, la mà podria significar un concepte abstracte com la potència. Aquest és el mateix model que explica els signes de trànsit. La mida i les formes estàndard representen les regles de trànsit acordats i universals.

Fins i tot aquesta parada humorística signar els estàndards de forma,
Mida i color obligat per la MUTCD.

Els signes internacionals s’han estandarditzat durant dècades, amb la Convenció de Viena sobre signes i senyals de la carretera¹El 1968, establir sistemes de signatura acordats per augmentar la seguretat i fer que les lleis de trànsit exteriors siguin més transparents. Els colors, les formes i les mides es van estipular a la convenció. Tot i que no tots els països desenvolupats han signat a la convenció, els Estats Units són una excepció notable, la seva pròpia senyalització no és normalitzada per la Convenció de Viena, sinó que és comparable en color i formes.²(Manuel en dispositius uniformes de control de trànsit).

Malauradament, no tota la informació que s’ha de transmetre als signes es pot descriure mitjançant ideògrafs. El llenguatge universal dels signes de trànsit és limitat en allò que pot comunicar i, per tant, s’ha de complementar amb altres idiomes escrits. La majoria de països, com Guatemala i Mèxic, publiquen signes en la llengua materna amb diferència dialèctica com Aspare i Altoin Mind. Algunes parts dels Estats Units posen signes bilingües, més sovint en anglès i espanyol, mentre que molts països europeus publiquen signes en diversos idiomes. El Quebec publica signes al país francès i anglès i basc a Espanya Post Signes en català, espanyol i francès. Per al trànsit i els signes de carretera, el llenguatge sovint no té importància, però els signes que no s’han universalitzats, com els que adornen les carreteres, o contenen indicacions i informació complexa, han de contenir text escrit.

El rètol següent, que es troba en una carretera mexicana³, fa que els conductors sàpiguen que el carril esquerre només és per passar. Malauradament, amb la seva simple lletra negra i la seva falta de gràfics, un signe com aquest deixa els parlants no espanyols fora del bucle, provocant una molèstia en el millor dels casos i una preocupació per a la seguretat en el pitjor. Si bé els conductors poden estar familiaritzats amb els signes de trànsit universals, la manca de familiaritat lingüística pot ser perillosa quan es condueix a països estrangers sense signes ideogràfics.

Rètol de la carretera espanyola

Si bé les indicacions transparents i clares haurien de ser el motiu principal de la senyalització bilingüe, més sovint, els signes són bilingües com a conseqüència de les lleis oficials de la llengua o el respecte per a altres cultures. Al Canadà, tant el francès com l’anglès es mostren a la majoria de signes de trànsit; En determinades províncies i ciutats, el francès ha de ser més destacat⁴. Els aeroports solen utilitzar múltiples pantalles i signes d’idiomes, sobretot si els viatgers internacionals són molt tràfics. Als Estats Units, molts signes a les grans zones urbanes i al llarg de la frontera mexicana es mostren tant en anglès com en espanyol. Especialment en llocs on la seguretat és una preocupació i els ideògrafs no són possibles, els signes d’avís bilingüe són importants.

Arrêt! Un rètol de parada canadenc al Nou Brunswick
està escrit tant en anglès com en francès.

A mesura que el món es globalitza, persones de totes les cultures tenen l’oportunitat de viatjar i experimentar diferents països i idiomes. Els signes són el primer pas en la comunicació universal, però no són complets. Si bé les empreses treballen per oferir signes bilingües per a llocs de treball i municipis publiquen signes en diversos idiomes, pot ser realment indispensable la consciència de frases i paraules natives importants.